Cómo citar
Resumen
Resumen: La configuración de la topografía monástica tiene uno de sus puntos más representativos en la colocación de capillas y altares repartidos por todo el espacio de la clausura, que permitían a la comunidad monástica desarrollar su actividad litúrgica.
En el monasterio de Santes Creus, el conocimiento de dichos espacios y su evolución nos permite, a la vez, establecer una cronología precisa de la evolución arquitectónica del propio monasterio y determinar los usos y funciones de las diferentes estancias monásticas. Sus cambios nos plantean un reto importante que solo podemos atisbar a partir de ciertos vestigios materiales y de la documentación conservada.
Abstract: The configuration of the monastic topography has one of its most representative points of study in the placement of chapels and altars scattered
throughout the space of the closure, which allowed the monastic community to develop its liturgical activity.
In the monastery of Santes Creus, the research about these spaces and their evolution allows us, at the same time, to establish a precise chronology of the architectural evolution of the monastery itself and also to determine the uses and functions of the different monastic rooms. Their changes pose an important challenge, sometimes only recognizable through material remains and preserved documentation.
Citas
Adell, Joan-Albert, (1983): “L’hospital de pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya”, Acta Medievalia, nº4, p. 239-263.
Barraquer i Roviralta, Gaietà, (1906): Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, vol I, Barcelona, Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart.
Bracons Clapés, Josep, (2004): “La segona vida del retaule de Santes Creus a la Guàrdia dels Prats”, La Guàrdia dels Prats i la seva església, Cossetània Edicions, Valls, p. 91-102.
Companys i Farrerons, Isabel, Montardit i Bofarull, Núria, (1989): “Notícia sobre la construcció de la tomba de Blanca d’Anjou (1313)” Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, p. 19-29.
Conejo da Pena, Antoni, (2002): Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement, Vol I, Barcelona, Universitat de Barcelona.
Creus, Teodoro, (1884): Santas Creus, descripción artística de este famoso monumento, Vilanova i la Geltrú, Establecimiento Tipográfico de F. Miquel y comp.
Español Bertran, Francesca, (1995): “El maestro de los Alemany de Cervelló y la primera escultura trecentista en Tarragona” LOCUS AMOENUS, nº1, p. 61-74.
Español Bertran, Francesca, (2011): “La política artística de Jaume II: els sepulcres reials i al claustre portantvenus àulics” Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus, p. 11-34.
Español Bertran, Francesca, (2014): "La tutela espiritual de los enfermos y su marco arquitectónico. Advocaciones y escenarios cultuales en los hospitales de la Corona de Aragón en la Edad Media" en Ciudad y Hospital en el Occidente Europeo 1300-1700, Huguet-Termes, T, et alt (eds), Milenio, Lleida, p. 365-399.
Farías Zurita, Víctor, (2009): El mas i la vila a la Catalunya medieval: els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles XI-XIV), València, Universitat de València.
Fort i Cogul, Eufemià, (1933): “El Vere Nullius de Santes Creus i la parròquia de Santa Llúcia” a Butlletí Arqueològic, època II, nº 45, Tarragona, p. 272-275.
Fort i Cogul, Eufemià, (1949): El historiador de Santes Creus fr. Domingo, sus precursores y el libro de Pedret, Santes Creus, Imp. Suc. de Torres & Virgili.
Fort i Cogul, Eufemià, (1954): L’església de Santa Llúcia de Santes Creus, Santes Creus, Imp. Vda de Daniel Cochs.
Fort i Cogul, Eufemià, (1961): “L’enterrament dels Aguiló”, Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, vol II, Santes Creus, p. 154-157.
Fort i Cogul, Eufemià, (1962): “Notícies històriques de Santes Creus. (còdex 459 de l’AHN de Madrid)”, Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, vol. II, nº16, Santes Creus, p. 233-257.
Fort i Cogul, Eufemià, (1963): “Notícies històriques de Santes Creus. (Ms. Baluze 239 de la Bibl. Nat. De París), Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, vol. II, nº17, p. 295-313.
Fort i Cogul, Eufemià, (1965): “Excerpta Documental de Santes Creus” en Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, nº22, p. 67-78.
Fort i Cogul, Eufemià, (1966): La mort i enterrament de Pere el Gran, Barcelona, Rafael Dalmau editor.
Fort i Cogul, Eufemià, (1970): “Sant Bernat Calbó i l’Hospital de pobres de Santes Creus”, Miscel·lània Històrica Catalana. Homenatge al pare Jaume Finestres, historiador de Poblet (+1769), Abadia de Poblet, p. 181-213.
Fort i Cogul, Eufemià, (1970b): La llegenda sobre Margarida de Prades, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.
Fort i Cogul, Eufemià, “Pere i Guillem de Claramunt”, (1974): Miscel·lània Aqualatensia, nº2, p. 79-108.
Fort i Cogul, Eufemià, (1975): “Un gran vila-secà del segle XIII: Fra Bonanat, abat de Santes Creus”, Monografies de Vila-seca – Salou, nº4.
Fort i Cogul, Eufemià, (1976): El monestir de Santes Creus. Vuit segles d’història i exemplaritat, Santes Creus, Publicacions dels amics de Santes Creus.
Fuguet i Sans, Joan, Plaza Arqué, Carme, (1998): El Cister. El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d’Aragó, Barcelona, Rafael Dalmau editor, col·lecció Nissaga nº14.
Gironella Delgà, Anna, (2001): “La cultura de la caritat: inventari dels béns de l’hospital de la Seu (Girona, 31 gener 1342), Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLII, Girona, p. 163-177.
Lloret i Ordeix, Pere, (1978): El patronat i la Comissaria de la restauració del Monestir de Santes Creus (1932-1938), Santes Creus Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, nº37.
Hall, Jackie, (2004): “The east of the cloister. Infirmaries, Abbot’s lodgings and other Chambers”, Perspectives for an architecture of solitude: Essays on Cistercians, Art and Architecture in honour of Peter Fergusson, Turnhout, Brepols.
Madurell Marimon, Josep-Maria, (1959): "Excerpta documental de Santes Creus" Butlletí de l’Arxiu bibliogràfic de Santes Creus, p. 349-352.
Mateu Llopis, Felip, (1958): “Aspectos de la Historia de Santes Creus en el siglo XII”, Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, vol.I, nº6, p. 278-287.
Marià Ribera, Manuel, (1733): Genealogía de la nobilíssima familia de Cervellón, Barcelona, Pablo Campins impressor.
Martinell, Cèsar, (1929): El monestir de Santes Creus, Barcelona, Editorial Barcino.
Miquel, Francesc-A, (1963): “Excerpta documental de Santes Creus”, Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, nº 18, Santes Creus, p. 342-363.
Miquel, Francesc-A, (1963b): “Llibre de fundacions”, Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, vol II, nº18, Santes Creus, p. 338-363.
Miret i Sans, Joaquim, (1918): Itinerari de Jaume I “El Conqueridor”, Barcelona, Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans.
Papell i Tardiu, Joan, (2005) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225), 2 vols, Barcelona, Fundació Noguera.
Papell i Tardiu, Joan, (2005b): “De Valldaura a Santes Creus: El procés de creació i formació d’un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226)”, Actes del primer curs-simposi sobre el monaquisme cistercenc: el Císter: poder i espiritualitat: 1150-1200, Santes Creus Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, p. 5-34.
Papell i Tardiu, Joan, (2009): Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles XV i XVI, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador, Barcelona, Fundació Noguera.
Pasqual, Jaime, (1775-1804): Sacrae Antiquitatis Cataloniae Monumenta, vol. IX (Ms. 729-IX), Ms de la Biblioteca de Catalunya.
Piquer, Esperança, (1989): “El llinatge dels Aguiló els ss. XII-XIII”, Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, vols. IX-X, 63-66 (1986-1987), Santes Creus, p.9-18.
Udina Martorell, Frederic, (1947): El llibre Blanch de Santas Creus (cartulario del siglo XII), Barcelona, Publicacions del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Vicente Ibáñez, Joaquim, (2002): “El contracte del retaule major del monestir de Santes Creus” Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, p. 7-24.
Villanueva, Jaime, (1851): Viage literario a las Iglesias de España, T.XX, Madrid, Publicaciones de la Real Academia de Historia.
VVAA, (1997): Imatges de la Llegenda Daurada. El retaule de Santa Maria Magdalena de Santes Creus, Tarragona, Museu Arqueològic de Tarragona.