Sculpture on the margins: the musical and liturgical parable on the rood-screen of Tarragona cathedral
PDF (Español (España))

Keywords

Escultura
Gótico
Trascoro
Tarragona
Liturgia
Marginalia
Música Sculpture
Gothic
Screen
Tarragona
Litury
Marginalia
Music

How to Cite

Carrero Santamaría, E. (2022). Sculpture on the margins: the musical and liturgical parable on the rood-screen of Tarragona cathedral: S. Territorio, Sociedad Y Poder, (17), 41–62. https://doi.org/10.17811/tsp.17.2022.41-62

Abstract

Between the 13th and 14th centuries, the Tarragona Cathedral chapter decided to move its choir stalls from their original location in the presbytery to the first bays of the nave. To this end, a monumental stone screen was built to house a contemporary choir stalls. The choir stalls were replaced at the end of the 15th century by the Late Gothic furniture we have today. In 1963, with the intention of enlarging the worship space in the cathedral, the western façade of the stone screen was dismantled and moved, and was partially reinstalled between the cathedral and the Museu Diocesà de Tarragona. The remains of the choir screen contain one of the most interesting sculptural ensembles dedicated to liturgy, chant and to the dialogue between sacred and secular music in the European Middle Ages.

https://doi.org/10.17811/tsp.17.2022.41-62
PDF (Español (España))

References

Bain, Federika (2017): "The Tail of Melusine: Hybridity, Mutability, and the Accessible Other", en Urban, Misty, Kemmins, Deva y Ridley Elmes, Melissa (eds.), Melusine's Footprint. Tracing the Legacy of a Medieval Myth, Leiden y Boston, Brill, p. 17-35.

Baluja Barreiro, Josep y Oliver Salas, Jesús M. (2008): Els capitells del claustre de Santes Creus, Valls, Cossetània Edicions.

Barasch, Moshe (1999): Giotto, el lenguaje y el gesto, Madrid: Akal [Cambridge, 1990]

Blanch, Josep (1951): Arxiepiscopologi de la Santa Esglèsia Metropolitana i Primada de Tarragona, transc. y ed. Joaquim Icart, 2 vols., Tarragona, Agrupació de Bibliòfils de Tarragona, reed. facs. Tarragona, Excma. Diputació Provincial, 1985.

Buttà, Licia (2014): "Un maestro para el ciclo de la Vera Cruz: Nuevas observaciones sobre las pinturas murales del trascoro de la catedral de Tarragona", Medievalia. 17, p. 9-38.

Canela i Grau, Montserrat (2007): "Els músics del rerecor de la catedral de Tarragona", Anuario Musical, 62, p. 29-38.

Capdevila, Sanç (1932): "L'Anunciació del portal de cor de la nostra catedral", La Cruz, 27 de marzo, reed. en F. Xavier Ricomà Vendrell (ed.). Treballs històrics de Mn. Sanç Capdevila i Felip (1883-1932). Tarragona, Excma. Diputación Provincial, 1980, p. 53-56.

Capdevila, Sanç (1935): La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars. Barcelona, Biblioteca Balmes.

Carbonell Buades, Marià (2000-2001): "Bartolomé Ordóñez i el cor de la catedral de Barcelona", Locvs Amoenvs, 5, p. 117-147.

Carbonell Buades, Marià (2012): "Consuetud i canvi en l’arquitectura del Principat de Catalunya a l’entorn de 1400", en Cornudella, Rafael, Macías, Guadaira y Favà, Cèsar (eds.), Catalunya 1400. El Gòtic internacional, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, p. 95-107.

Carrero Santamaría, Eduardo (2007): “Imágenes litúrgicas. La viga de Sant Miquel de Cruïlles (Museu d'Art de Gerona) y la dedicación de su iglesia”, en Alonso-Pimentel, Carmen y Kortadi Olano, Edorta (eds.), Arte y cristianismo. In memoriam de Juan Plazaola Artola, S.I., Universidad de Deusto, San Sebastián, p. 329-340.

Carrero Santamaría, Eduardo (2009): "Presbiterio y coro en la catedral de Toledo. En busca de unas circunstancias”. Hortus Artium Medievalium, 15, p. 315-327.

Carrero Santamaría, Eduardo (2019): La catedral habitada. Una historia funcional del espacio arquitectónico, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Carrero Santamaría, Eduardo (2022). "La fachada del trascoro de la catedral de Tarragona. Una muda celebración a su puerta", en Alonso Álvarez, Raquel (coord.), Texto e imagen. Un proyecto interdisciplinar entre la Historia del Arte, la Filología y la Musicología, Zaragoza, Libros Pórtico, pp. 25-42.

Castro Fernández, Belén M. (2013): “Los coros capitulares: Balance de su historia moderna en términos de restauración monumental”, Minius, 21, p. 119-154.

Companys i Farrerons, Isabel y Montardit i Bofarull, Núria (2000): El cadirat de cor de la Seu de Tarragona. Història i iconografia dels medallons, Tarragona, Indústries Gràfiques Gabriel Gibert.

Deyermond, Alan (1993): "Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella", en Lorente Medina, Antonio, Romera Castillo, José y Freire López, Ana María (eds.), Ex libris. Homenaje al profesor José Fradejas Lebrero, Madrid, Dept. de Literatura Española i Teoría Literaria de la UNED, Madrid, I, p. 95-106; reed. en Beltrán, Rafael, Canet, José Luis y Haro, Marta (eds.), Poesía de cancionero del siglo XV. Estudios seleccionados, Valencia, Universitat de València, 2007, p. 119-131.

Coll, Gaspar (1994): "Les pintures murals del reracor de la catedral de Tarragona: arguments per a una filiació trescentista italianitzant", D'Art, 20, p. 253-265.

Conejo, Antoni (2016): "Exordis de les formes falejants en el Gòtic català: un problema irritant", en Terés, Maria Rosa (ed.), Catalunya i l'Europa septentrional a l'entorn de 1400. Circulació de mestres, obres i models artístics, Roma, Viella, p. 197-280.

Español Bertran, Francesca (1985): "Remarques a l’activitat de Mestre Fonoll i una revisió del «flamiger» de Santes Creus", D’Art, 11, p. 123-131.

Figuerola Mestre, Joan y Gavaldà Bordes, Joan C. (2007): Proyecto de restauración del interior de las naves. Catedral de Tarragona. 4ª etapa del plan director, Tarragona.

https://www.culturaydeporte.gob.es/planes-nacionales/dam/jcr:6602a79a-1b0a-4b8a-8f00-75c6845252eb/memoria-proyecto-naves-2007.pdf

Fité i Llevot, Francesc (2000): "Franci Gomar i el nou cor de la Seu Vella de Lleida", Seu Vella: anuari d'història i cultura, 2, p. 185-230.

http://hdl.handle.net/10459.1/58091

Franco Mata, Ángela (2008): "Iconografía profana en el claustro de la catedral de León y su reflejo en el de la catedral de Oviedo", en Lacarra Ducay, María del Carmen (ed), Arte y vida cotidiana en la época medieval, Zaragoza: Institución Fernando el Católico, p. 177-222.

Hofstetter, Eva (1990): Sirenen im archaischen und klassichen Griechenland, Würzburg, Konrad Triltsch Verlag.

Liaño, Emma (1991): "Reinard de Fonoll, maestro de obras de la seo de Tarragona. Una hipótesis sobre su obra", en Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, Tarragona, Diputació de Tarragona, p. 379-402.

Liaño, Emma (2013-2014): "Aloy de Montbray imaginator. Del Reino de Francia a la Corona de Aragón en el siglo XIV", Locvs Amoenvs, 12, p. 29-53.

Lorenzo Arribas, Josemi (2007): "El canto que canta. Las sirenas en la tradición hispana antigua medieval", Mirabilia: electronic journal of antiquity and middle ages, 7, p. 39-58.

Malachaverría, Ignacio (ed.) (1986): Bestiario medieval, Madrid: Ediciones Siruela.

Martínez de Aguirre, Javier (2009): "Investigaciones sobre arquitectos y talleres de construcción en la España medieval cristiana", Anales de Historia del Arte, volumen extraordinario, p. 127-163.

Martínez de Lagos Fernández, Eukene (2007): Ocio, diversión y espectáculo en la escultura gótica. Las iglesias navarras como espejo de una realidad artística medieval, Bilbao, Universidad del País Vasco.

Mateo Gómez, Isabel y Quiñones Acosta, Ana (1987): "Arpía o Sirena: una interpretación en la iconografía románica", Fragmentos. Revista de Arte, 10, p. 38-47.

Mallart Raventós, Maria Lurdes (1990): "Empremtes iconogràfiques angleses en els monstres del claustres de Santes Creus", Quaderns d'Història Tarraconense, X, p. 7-30.

Moralejo, Serafín (1985): "Artistas, patronos y público en el arte del Camino de Santiago", Compostellanum, XXX, p. 395-430; reed. en Franco Mata, Ángela (dir.), Patrimonio artístico de Galicia y otros estudios. Homenaje al Prof. Dr. Serafín Moralejo Álvarez, 3 vols., La Coruña: Xunta de Galicia, 2004, II, p. 21-36.

Olmos, Ricardo (2000-2001): "Diosas y animales que amamantan: la transmisión de la vida en la iconografía ibérica", Zephyrus, 53-54, p. 353-378.

Páez Martínez, Martín (ed.) (2009): Ars musica de Juan Gil de Zamora, Murcia: Real Academia de Bellas Artes de Santa María de la Arrixaca.

Puig i Cadafalch, Josep (1921-1926): "Un mestre anglès contracta l'obra del claustre de Santes Creus", Anuari de la Secció Històrico-Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans, VII, p. 123-138.

Ramon i Vinyes, Salvador (2000): "Canonges de la Catedral de Tarragona", Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 21-22, p. 241-384.

Rey, Pepe (2010): "La familia instrumental del 'Libro de buen amor'", en Los sonidos de buen amor. Instrumentos musicales medievales, Guadalajara, Excma. Diputación Provincial, p. 2-6.

Sánchez Ameijeiras, Rocío (2012): “History and Stories of Love and Conversion in Fourteenth-Century Burgos”, Hispanic Research Journal, 13-5, p. 449-467.

Sánchez Roig, Sara (2020): "Estado de la cuestión de la capilla de Santa María o dels Sastres de la catedral de Tarragona", en Bargalló Escrivà, Maria (coord.), Recerca en Humanitats 2019, Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, p. 79-94.

Rivas Carmona, José (1994): Los trascoros de las catedrales españolas: estudio de una tipología arquitectónica, Murcia: Universidad de Murcia.

Terés, Maria Rosa, Pere Ça Anglada. Introducció de l’estil internacional en l’escultura catalana, Barcelona, Artestudi, 1987.

Vives i Miret, Josep. Reinard des Fonoll. Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya (1321-1362), Barcelona, Editorial Blume, 1969.

Downloads

Download data is not yet available.