L’eutanàsia i el valor de la vida
PDF

Palabras clave

mort, eutanàsia, antropologia, dignitat, autonomia Death, Euthanasia, Anthropology, Dignity, Autonomy

Cómo citar

Munné, B. (2023). L’eutanàsia i el valor de la vida. HEALTH, AGING & END OF LIFE, 6(1), 99–110. Recuperado a partir de https://reunido.uniovi.es/index.php/hael/article/view/20431

Resumen

La mort no és una qüestió merament biològica, sinó que hi entren en joc fets polítics, socials i culturals als quals cal fer referència si volem analitzar la mort des d’una perspectiva antropològica. Per entendre com s’ha rebut l’eutanàsia en la nostra societat, ens cal fer una aproximació històrica de com s’entenen la mort i la vida. L’aprovació de la llei de l’eutanàsia ha costat lluites i reivindicacions, ja que vivim en un context fortament influenciat per una cultura cristiana que dona un valor fonamental a la vida, que s’ha confrontat amb el posicionament contrari, a favor de l’eutanàsia, el qual lluita per aconseguir una mort digna i acceptable, objectiu que en part també respon a una concepció concreta del que és o no és la dignitat.

PDF

Citas

Devis-Morales, E. (2009). Reflexiones sobre la eutanasia. Díkaion, 6. Recuperat a partir de: https://dikaion.unisabana.edu.co/index.php/dikaion/article/view/250.

Ariès, P. (2000). Historia de la muerte en Occidente. Desde la Edad Media hasta nuestros días. Barcelona: Acantilado.

Suardíaz Pareras, J. (2020). Aspectos bioéticos y antropológicos del dolor, el sufrimiento y la muerte. Bioética, 18-25.

Vélez Ramírez, A. (1999). La Eutanasia: Expresión de la cultura de la muerte. Persona y bioética, Nº. 5: 80-84.

Surdíaz Pareras, J. (2010). Aspectos bioéticos y antropológicos del dolor, el sufrimiento y la muerte. Bioética: 18-25.

Generalitat de Catalunya – Sistema de Salut de Catalunya (2021). Resultats de l’enquesta de la llei de l’eutanàsia als professionals sanitaris. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

González Díaz, A. (2015). Acercamiento antropológico a la eutanasia y al suicidio médicamente asistido. Trabajo de fin de grado en Enfermería. Universidad Francisco de Vitoria.

Vega Gutiérrez, R. (2000). Eutanasia. Ciencia, drama y responsabilidad. Tesis para optar al grado de maestro en Antropología social. Guadalajara, Jalisco.

Fasin, D. (2004). Entre las políticas de lo viviente y las políticas de la vida. Hacia una antropología de la salud. Revista Colombiana de Antropología, Vol. 40: 283-318.

Llei Orgànica 3/2021, de regulació de l’eutanàsia. Dret de les persones a sol·licitar la prestació d’ajuda per morir i requisits per al seu exercici. «BOE» núm. 72, sec. I. 25 de març de 2021, 2021-4628. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2021/03/25/pdfs/BOE-A-2021-4628-C.pdf

Menéndez, E. (2005). El Modelo Médico y la Salud de los Trabajadores. Salud Colectiva, Vol. 1, núm. 1: 9-32. Universidad Nacional de Lanús Buenos Aires, Argentina.

Bandrés, F. (2015). Vejez biológica y vejez biográfica. Madrid: Fundación E. Mounier.

Laín, P. (1984). Antropología médica. Barcelona: Salvat.

Piñas, A. (2020). Antropología del envejecimiento: el respeto a la autonomía del mayor. Mejorar el cuidado mediante la bioética narrativa. Demencias, ancianos y bioética. Revista Iberoamericana de Bioética, Nº 12: 01-15.

Osorio, P. (2006). Abordaje antropológico del envejecimiento y el alargamiento de la vida. “La longevidad: más allá de la biología. Aspectos socioculturales”, en: PAPELES del CEIC, n° 22, CEIC (Centro de Estudios sobre la Identidad Colectiva), Universidad del País Vasco. http://www.ehu.es/CEIC/pdf/22.pdf.

López Doblas, J. i Díaz Conde, M. (2013). La moderación social de la vejez en España. RIS, Vol. 71. Nº 1: 65-89.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.