Los herrajes de la sillería del coro y la librería gótica de la Catedral de Barcelona: Estudio histórico y secuencia documental
PDF

Palabras clave

herrajes
mobiliario
medieval
Catedral de Barcelona
Monasterio de Pedralbes ironwork
furniture
medieval
Barcelona Cathedral
Pedralbes Monastery

Cómo citar

Amenós Martinez, L. (2021). Los herrajes de la sillería del coro y la librería gótica de la Catedral de Barcelona: Estudio histórico y secuencia documental. Res Mobilis, 10(13-1), 47–62. https://doi.org/10.17811/rm.10.13-1.2021.47-62

Resumen

La Catedral de Barcelona conserva dos conjuntos muebles de singular interés para el estudio del mobiliario de época medieval: la sillería del coro y la ‘librería’ del denominado ‘arxiu de mitja escala’. Ambos conjuntos mantienen los herrajes originales, que se caracterizan por presentar una bella y delicada decoración. 

Durante mi tesis doctoral, pude localizar la secuencia constructiva de ambos muebles y documentar la ejecución de los herrajes en los libros de obra. El análisis visual de éstos, efectuado recientemente a raíz de un proyecto de catalogación, ha evidenciado los paralelismos que existen con el mobiliario medieval conservado en el monasterio de Santa María de Pedralbes (Barcelona) y su capacidad de confirmar las atribuciones estilísticas realizadas por los historiadores del arte en relación a la escultura de la sillería del coro.

https://doi.org/10.17811/rm.10.13-1.2021.47-62
PDF

Citas

Amenós, Lluïsa. Ferramentes i proteccions dels vitralls d’època medieval (segles XIV-XVI). En Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2011.

Amenós, Lluïsa. "L’activitat dels ferrers a l’obra de la Seu de Barcelona entre el darrer terç del segle XIV i el segle XV." Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, no.25 (2007) : 25-61.

Amenós, Lluïsa. "L'activitat i les produccions dels ferrers en el marc de l'arquitectura religiosa catalana (segles XI-XV)." PhD diss., Universitat de Barcelona, 2005.

Amenós, Lluïsa. "L’ofici de ferrer a la Catalunya medieval." Butlletí Arqueològic vol. 26, no. 3 (2004): 203-204.

Betí, Manuel. "Un Inventari del Castell de Penyiscola, any 1451." Estudis Universitaris Catalans no. 8 (1914): 99.

Amenós, Lluïsa. "Catàleg de ferrers documentats en les fonts escrites d’època medieval". Butlletí Arqueològic no 29 ( 2007): 203-204.

Buttà, Licià. "Nicolau Pujades, il coro ligneo della Cattedrale di Palermo e alcune riflessioni sul viaggio di opere e artista catalani in Sicilia." In Capitula facta et firmata. Inquietuds en el quatre-cents. Valls: Cossetània Edicions y Universitat de Barcelona, 2011.

Carrère, Claude. Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi. Barcelona: Curial Documents de Cultura, 1977.

Diago Hernando, Máximo. "Los mercaderes alemanes en los Reinos Hispanos durante los siglos bajomedievales: Actividad de las grandes Compañías en la Corona de Aragón." En España y el «Sacro Imperio». Valladolid: Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2002.

Escudero, Assumpta. Mainar, Josep. El moble català al Monestir de Pedralbes. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museu d’Art de Catalunya, 1976.

Jardí, Montserrat. 2006. "Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local, vol. 1." Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2006.

López Iborra, Laura. "Macià Bonafè i altres tallistes del segle XV." En L’art gòtic a Catalunya: Escultura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.

Pascual i Miró, Eva. "Els armaris." En L’Art Gòtic de Catalunya: Les arts de l’objecte. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008.

Piera i Miquel, Mónica. 2001. "Armari capella, conegut com armari de la reina." En Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673). Guia-Catàleg. Barcelona: Institut de Cultura, Museu d’Història de la Ciutat, Museu Monestir de Pedralbes, 2001.

Pifarré Torres, Dolors. El Comerç internacional de Barcelona i el mar del Nord (Bruges) al final del segle XIV. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.

Roothiva, Voravit. El cor de la catedral de Barcelona. Aproximació als materials i a la tècnica constructiva del cadirat. Intervencions de restauració, Trabajo final de Máster.Universitat de Lleida, 2018.

Rusiñol, Santiago. Àlbum de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edad Media Catalana. Barcelona: Imprenta de Luís Tasso y Sena, 1882.

Santjust i Latorre, Cristina. "L’obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundación fins al segle XVI." PhD diss., Universitat Autònoma de Barcelona, 2008.

Terés y Tomás, M. Rosa. "França o Anglaterra? Models per al cor de la catedral de Barcelona en època de Pere Sanglada." En Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400. Circulació de mestres, obres i models artístics. Roma: Viella editrice, 2016.

Terés y Tomás, M. Rosa. Misericòrdies del cor de la Catedral de Barcelona. Catalunya 1400. El gòtic internacional. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2012.

Terés y Tomás, M. Rosa. "Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona." En L’art gòtic a Catalunya: Escultura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.

Terés y Tomás, M. Rosa. Macià Bonafè y el coro de la Catedral de Barcelona. Nuevas consideraciones en torno a su intervención. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar no. 24 (1986): 65-85.

Terés y Tomás, M. Rosa. Pere Ça Anglada. Introducció de l’estil Internacional en l’escultura catalana. Barcelona: Artestudi, 1987.

Terés y Tomás, M. Rosa. "Pere Ça Anglada, maestro del coro de la catedral de Barcelona: Aspectos documentales y formales." D'Art no. 5 (1979): 51-64.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.