Onde sal fumu ye qu’hai fueu. Popular proverbs pronounced by don Quixote in the comprehensive Romanian and Asturian translations
PDF (Asturianu)

Keywords

paremiology
Don Quixote
Translation
Asturian
Romanian paremioloxía
Don Quixote
torna
asturianu
rumanu

How to Cite

Jon. (2021). Onde sal fumu ye qu’hai fueu. Popular proverbs pronounced by don Quixote in the comprehensive Romanian and Asturian translations. Lletres Asturianes, (125), 87–121. https://doi.org/10.17811/llaa.125.2021.87-121

Abstract

Taking the corpus of the 86 popular paroemias pronounced by Don Quixote throughout Cervantes’ masterpiece (24 in the first part and 62 in the second), this article will analyze the translation strategies used in the comprehensive versions of the novel in Asturian (Suárez, 2015) and in Romanian (Frunzetti & Papu, 1965; Mărculescu, 2005). For this purpose, we will apply to the abovementioned corpus the classification of the different translating strategies we elaborated in our doctoral dissertation «Algo va de Stan a Pedro. Parèmies populars a les traduccions romaneses integrals del Quijote» [Popular paroemias in the Romanian comprehensive translations of Don Quixote] (2014). This classification is based on the fundamental distinction between «equivalences» (when the translator is able to find a genuine proverb with the same sense) and «anuestramientos [adaptations]» (when the translator needs to resort to other strategies: whether to literally translate the proverb, to gloss it or create a sentence with some paremiological air). The article is completed with a large appendix that presents the analyzed corpus: the 86 original proverbs pronounced by Don Quixote, along with the corresponding Asturian and Romanian translations, including the different explanatory notes provided by the translators in their versions.

https://doi.org/10.17811/llaa.125.2021.87-121
PDF (Asturianu)

References

Álvarez Lebredo, M. C. (2003). Pequena contribución léxica al galego-asturiano: voces, espresióis y ditames tapiegos. Lletres Asturianes, 84, 83-107.

Amades, J. (2009). Colofó dels colofons (a cura de J. Grau i Martí). Tarragona: Edicions L’Agulla de Cultura Popular.

Amades, J. (2008 [1935]). Màgia de la paraula. Tarragona: Edicions L’Agulla de Cultura Popular.

Anscombre, J-C. (1999). Estructura métrica y función semántica de los refranes. Paremia, 8, 25-36.

Botezatu, G. y Hâncu, A. (20033). Dicţionar de proverbe şi zicători româneşti. Bucureşti & Chişinău: Litera Internaţional.

Cano González, A. Mª (2015). Prólogu a «L’inxeniosu fidalgu Don Quixote de La Mancha» (traducción de P. Suárez García), vol. I, pp. XI-XII.

Cantera Ortiz de Urbina, J., Sevilla Muñoz, J. y Sevilla Muñoz, M. (2005). Refranes, otras paremias y fraseologismos en Don Quijote de la Mancha. Vermont: The University of Vermont.

Castañón, L. (1959). Ciento veinte refranes asturianos. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 15, 449-456.

Castañón, L. (1962a). Refranero asturiano. Oviedo: Diputación de Oviedo & Instituto de Estudios Asturianos (CSIC).

Castañón, L. (1962b). Los meses en el refranero asturiano. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 18, 395-415.

Castañón, L. (1963). Refranero asturiano. Apéndice. Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 49, 251-280.

Castañón, L. (1965). Segundo apéndice al refranero asturiano. Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, 54, 73-102.

Cuceu, I. (2008). Dicţionarul proverbelor româneşti. Bucureşti & Chişinău: Litera Internaţional.

DALLA = Academia de la Llingua Asturiana (2015). Diccionariu de la Llingua Asturiana.

Versión electrónica: <http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/>.

DGLA = García Arias, X. Ll. (2002-2004). Diccionario General de la Lengua Asturiana. Oviedo: Editorial Prensa Asturiana S.A. & La Nueva España. [Accesible en línea: <https://mas.lne.es/diccionario/>].

Fontana, J. (2021). Qui s‘ fa ovella, îl mănâncă lupiĭ. Refranys catalans a Proverbele românilor (1895-1903) de Iuliu A. Zanne. Estudis Romànics, 43, 59-91.

Fontana, J. (2020). Salvia salva. Approccio ai proverbi minimi in italiano. Bollettino dell’Atlante Linguistico Italiano, 44, 99-122.

Fontana, J. (2019). Mundo, inmundo. Aproximación a los refranes mínimos en español. Paremia, 28, 37-47.

Fontana, J. (2017). Algo va de Stan a Pedro. Paremias populares en las traducciones rumanas integrales del Quijote. Paremia, 26, 63-73.

Fontana, J. (2014). Algo va de Stan a Pedro. Parèmies populars a les traduccions romaneses integrals del Quijote. (Tesis de doctorado). [Universitat de Barcelona. <https://www.tdx.cat/handle/10803/279265>].

Frunzetti (1965) = Cervantes, M. de (1965). Don Quijote de la Mancha (traducción de I. Frunzetti y E. Papu) [Vols. I-II]. Bucureşti: Editura pentru Literatură Universală.

Galán, I. y Cubero, J. (2015). Nueves aportaciones sobre la figura del Padre Galo: poemes inéditos, reflexones sociollingüístiques y noticies de La Regalina. Revista de Filoloxía Asturiana, 15, 145-171.

García García, L. (1976). Santos y fiestas en el refranero astur. Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89, 535-563.

García Romero, F. (2008). Una golondrina no hace primavera. Paremia, 17, 131-147.

García Yebra, V. (2006). Experiencias de un traductor. Madrid: Gredos.

Grau i Martí, J. (2009). Introducció a «Colofó dels colofons» (pp. 3-5). Tarrragona: Edicions L’Agulla de Cultura Popular.

Guil Povedano, P. (2008). Estrategias de traducción: las paremias del Quijote en italiano. En J. Sevilla Muñoz, C. A. Crida Álvarez y Mª I. T. Zurdo Ruiz-Ayúcar (eds.), Estudios paremiológicos (II. Los refranes y El Quijote) (pp. 167-182). Atenas: Τα καλώς κείμενα. [Edición en CD].

Iribarren, J. M. (19947). El porqué de los dichos. Pamplona: Gobierno de Navarra.

Jarilla Bravo, S. M. (2008). Traducción de elementos paremiológicos: I Malavoglia de Giovanni Verga. Critica del testo, XI / 1-2 – L’Europa dei proverbi (coords. A. Punzi y I. Tomassetti). Roma: Viella / Sapienza Università di Roma, 119-132.

Jeršin, A. (2009). El refranero de Sancho por el revés: las traducciones de los refranes de Sancho Panza al italiano y al esloveno (algunas observaciones). Verba hispanica: anuario del Departamento de Lengua y Literatura Españolas de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Ljubljana, 17, 183-196.

Kleiser (1995) = Martínez Kleiser, L. (1995 [1953]). Refranero general ideológico español. Madrid: Real Academia Española.

Lapucci, C. (2007). Dizionario dei proverbi italiani. Milano: Mondadori.

Mărculescu (2005) = Cervantes, M. de (2005). Don Quijote de la Mancha (traducción de S. Mărculescu) [Vols. I-II]. Piteşti: Paralela 45.

Martino Ruz, X. (2008). Refraneru temáticu asturianu. Xixón: Picu Urriellu.

Mogorrón Huerta, P. (2013). Traitement et traduction des proverbes espagnols du Quichotte. En J.-M. Benayoun, N. Kübler y J.-P. Zouogbo (eds.) (pp. 345-362), Parémiologie. Proverbes et formes voisines [Tome II]. Sainte Gemme: Presses Universitaires de Sainte Gemme.

Nikoláeva, J. (1997). Lo traducible e intraducible en las paremias (análisis de refraneros españoles, italianos y rusos). Paremia, 6, 445-450.

Papu (1965) = Cervantes, M. de (1965). Don Quijote de la Mancha (traducción de I. Frunzetti y E. Papu) [Vols. I-II]. Bucureşti: Editura pentru Literatură Universală.

PCCD = Pàmies, V. (2020-). Paremiologia catalana comparada digital. [Consultable en línea: https://pccd.dites.cat/].

Quijote = Cervantes, M. de (2004). Don Quijote de la Mancha (edición del Instituto Cervantes 1605-2005, dirigida por F. Rico). Barcelona: Galaxia Gutenberg & Círculo de Lectores.

Rădulescu, A. (2013). Pourquoi est-il difficile de traduire les proverbes ? (application sur les parémies roumaines formées avec le mot drac [diable]), Paremia, 22, 53-68.

Refranero multilingüe = J. Sevilla Muñoz y Mª I. T. Zurdo Ruiz-Ayúcar (dirs.) (2005-). Refranero multilingüe. Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes). [Consultable en línea: <https://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/Busqueda.aspx>].

Riquer, M. de (1970). Aproximación al Quijote. Estella: Salvat Editores & Alianza Editorial.

Sánchez Vicente, X. X. y Cañedo Valle, X. (2012). Refraneru asturianu. Uviéu: Trabe.

Suárez (2015) = Cervantes, M. de (2015). L’inxeniosu fidalgu Don Quixote de La Mancha (traducción de P. Suárez García) [Vols. I-II]. Uviéu: Editorial Laria.

Şandru-Mehedinţi, T. (2004). Traducciones rumanas de la obra de Cervantes. PLURAL Cultura & Civilización, 2 (22)/2004. La confesión forma de diálogo (Instituto Cultural Rumano), 259-266.

Ugarte, X. y Fontana, J. (2019). Pa can vieyu nun hai cus-cus. Los refranes de La Celestina en asturiano. Archivum, 69, 343-420.

Ugarte, X. (2001). A perro viejo no cuz cuz: criteris de traducció paremiològica en quatre versions de La Celestina. Quaderns. Revista de traducció, 6, 133-145.

Veny, J. (1991). Mots d’ahir i mots d’avui. Barcelona: Empúries.

Viejo Fernández, X. (2012). Paremias populares asturianas (Estudio, clasificación y glosa). Instituto Cervantes & Biblioteca Fraseológica y Paremiológica, Serie «Monografías» 4. [Accesible en línea: <https://cvc.cervantes.es/lengua/biblioteca_fraseologica/n4_viejo/paremias_populares_asturianas.pdf>].

Zanne, I. A. (2003-2004 [1895-1903]). Proverbele românilor din România, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria şi Macedonia. Bucureşti: Editura Librăriei Socecu & Comp.

Zuloaga, A. (1999). Traductología y fraseología. Paremia, 8, 537-549.