Resumen
Este texto pretende ser una exploración de la historia reciente de la sociolingüística en Cataluña desde su constitución como grupo en los años 70 y de su impacto glotopolítico hasta las controversias actuales frente a la perspectiva independentista.
De tipo claramente nacionalista en sus inicios, fue más que una simple ciencia social: la inspiradora de la reconquista sociolingüística post-franquista a través de sus recomendaciones y de sus acciones que el poder autónomo de Cataluña ha sabido tener en cuenta.
Actualmente parece desgarrarse en lo que se refiere al diagnóstico sociolingüístico y al objetivo glotopolítico entre una opción que permanece firme en cuanto a las bases otriginales: el catalán es la única lengua nacional de Catalunya y debe tener la por lo tanto exclusividad en una eventual República catalana; y otra opción que considera que el bilingüismo catalán-castellano tiene toda su razón de ser en una Cataluña independiente.
Citas
Alén Garabato, C. (2016) « Langues, variétés et politiques linguistiques : nouveaux conflits en contexte di/pluriglossique en Espagne », Hétérogénéité et changement : perspectives sociolinguistiques, Cahiers de linguistique n°2016/4/22, janvier 2017, sous la direction de Marinette Matthey et Agnès Millet p. 79-87
Alén Garabato, C. et Colonna, R. dir. (2016) L'auto-odi: la "haine de soi" en sociolinguistique, Paris, L'Harmattan.
Aracil, Ll. V. (1965) « Conflit linguistique et normalisation linguistique dans l’Europe nouvelle », Nancy et València ; repris et traduit : « Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova », Papers de sociolingüística, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1982.
Aracil, Ll. V. (1982 [1966]) "El bilinguisme com a mite", dans Papers de sociolingüística, Barcelona, Edicions de la Magrana
Aracil, L., V. (1982) Papers de sociolingüística, Barcelona: Edicions de la Magrana.
Badia i Margarit, A.M. (1976) Ciència I pasió dins la linguistic catalane moderna, Barcelona, Universitat de Barcelona (Discurs inaugural des curs académic 1976-77).
Badia i Margarit, A.M. (1977) « Entornde la sociolingüística catalana : precedents, dificultats, contingut, objectius », Treballs de sociolingüística catalana I(1974-1976), Ponèencies al viiiè Congrés Mundial de Sociologia (Toronto), València.
Badia i Margarit, A.M. (1979) « El Grup Català de Sociolingüística i el Seminari Internacional de Sociolingüística de Perpinyà (juliol de 1977), Treballs de sociolingüística catalana, 2, València.
Bernat, J. (2007 La Nació inconsistent, Barcelona, DUX.
Berrio, A. (2008) Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics, Barcelona, Península.
Boix-Fuster, E. (1993) Triar no és trair. Llengua i identitat en el joves de Barcelona, Barcelona, Edicions 62.
Bourdieu, P. (1980) "L'identité et la représentation", Paris, Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 35, p. 63-72.
Bourdieu, P. (1982) Ce que parler veut dire, Paris, Fayard.
Boyer, H. (1986) « Diglossie : un concept à l’épreuve du terrain... », Lengas, 20, p. 21-54.
Boyer, H. (1987) « Sociolinguistique et politique linguistique: l‘exemple catalan », Études de Linguistique Appliquée, 65, p. 69-88.
Boyer, H. (1991) Langues en conflit, Paris, L'Harmattan.
Boyer, H. (1992) "Resistencia i reconquesta sociolingüistiques : aspectes de la normalitzacio del català a la Catalunya autonoma", Treballs de sociolingüistica catalana, 10, València, Eliseu Climent, p. 51-76.
Boyer, H. (2008) Langue et identité. Sur le nationalisme linguistique, Limoges, Lambert Lucas.
Boyer, H. (2012) "Singularité(s) de la sociolinguistique du domaine catalan. Un repérage épistémologique", Histoire Epistémologie Langage 34/II, 2012, p. 29-41.
Boyer, H. (2015) "Langue et nationalisme: les synergies à l'œuvre dans la neutralisation (relative) du conflit diglossique en Catalogne autonome" dans Discours et effets de sens, sous la dir. de C. Pineira-Tresmontant, Arras, Artois Presses Université, 2015, p. 139-156.
Boyer, H. (2019) "Nationalisme linguistique et représentations sociolinguistiques en débat. La sociolinguistique catalane face à la perspective indépendantiste", Cahiers de linguistique n° 45/1, 2019, p. 93-102.
Boyer, H. (2020) "De la "question catalane" à la "crise catalane"", dans Les frontières revisitées, sous la dir. de J-P. Chagnollaud et X. Richet, Paris, L'Harmattan, 2020, p. 117-143.
Boyer, H. et Lagarde, Ch. Dirs. (2002) L'Espagne et ses langues. Un modèle écolinguistique?, Paris, L'Harmattan.
Cabre Castellvi, M.-T. , Anglada Arboix, E. (1984) « Une polémique sur la situation linguistique en Catalogne », Mots n° 8.
Cabre Castellvi, M.-T, Lleal Galieran, C. (1986) "Deux manifestes linguistique en Calalogne", "Nation" et nationalisme en Espagne du franquisme à la démocratie, Paris, INALF, Klincksieck.
Fishman, J. A. (1993) “Tres casos amb (més o menys) èxit: l’hebreu modern, el francès al Québec I el català a Espanya”, Treballs de sociolingüística catalana n° 11, Valencia, Eliseu Climent.
Kremnitz, G. (1981) « Du “bilinguisme” au “conflit linguistique”. Cheminement de termes et de concepts », Langages n° 61.
Leprêtre, M., Bañeres J. (2002) "La sociolinguistique catalane: de la dénomination d'école à l'appellation géographique. Une approche idéelle", Terminogramme n° 103-104, Montréal, Les Publications du Québec, p 105-127.
Mackey, W. F. (1976) Bilinguisme et contact de langues, Paris, Klincksieck.
Moll, A. (1989) "Llengua i nació", El nacionalismo català a la fi del segle XX, II Jornadas, Barcelona,Edicións de la Magrana/ Edicións 62.
Nicolàs i Amorós, M. (2000) "Linguistes, institutions et locuteurs dans le processus de récupération linguistique: le cas de laa langue catalane au XXe siècle", Mémoires de la Société de linguistique de Paris, nouvelle série, Tome VIII, Leuven, Peeters.
Ninyoles, R.-Ll. (1969) Conflicte Lingûístic Valencià, València, Eliseu Climent Editor.
Ninyoles, R.- Ll. (1971) Idioma i prejudici, Valencia, Eliseu Climent.
Ninyoles, R.-Ll. (1976) « Idéologies diglossiques et assimilation », dans Giordan et Ricard (eds), Diglossie et littérature, Bordeaux-Talence, Maison des Sciences de l’Homme.
Pradilla Cardona, M.-A. (2011) "Introducció", Treballs de sociolingüística catalana, 21, Barcelona, Societat Catalana de Sociolingüística, Institut d'Estudis Catalans, p.17-18.
Pradilla Cardona, M.-A. éd. (1999) La llengua catalana al tombant del mil.leni, Barcelona, Editorial Empúries.
Pradilla Cardona, M.-A. (2015) La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Prats, M.(1989) "Nació i llengua: unas fitas i una reflexió", El nacionalismo català al la fi del segle XX, II Jornadas, Barcelona,Edicións de la Magrana/ Edicións 62.
Pujades, P. (1988) La batalla de la llengua. Converses amb Francesc Ferrer i Gironès, Barcelona, Xarxa Cultural.
Querol, E. coord. (2007), Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI, Barcelona, Secretaria de Política Lingüística.
Sendra M., Vila F. X. (2016) “L’estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat”. Els Marges 108, 33-50.
Sintas, S. (2000) De la « langue baléare » à la (micro)nation baléare, thèse, Université Paul-Valéry, Montpellier III.
Torres i Pla, J. (2011) "La demolingüística en els territoris de llengua catalana" Treballs de sociolingüística catalana, 21, Barcelona, Societat Catalana de Sociolingüística, Institut d'Estudis Catalans, p.183-192.
Vallverdú, F. (1980) "Algunes aportacions teóriques dels investigadors catalans a la sociolingüística", Actes del Cinquè Col-loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Andorra, 1-6 d'octubre de 1979, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Vallverdú, F. (2011) "Historia del col-lectiu GCS/ASOLC/SOCS", Treballs de sociolingüística catalana, 21, Barcelona, Societat Catalana de Sociolingüística, Institut d'Estudis Catalans, p.193-204
Voltas E. (1996) La guerra de la llengua, Barcelona, Empúries.
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Derechos de autor 2021 Archivum