Hoja de servicios y futuro de la sociolingüística catalana: una exploración epistemológica (y glotopolítica)
PDF

Palabras clave

sociolingüística
conflicto
normalización
nacionalismo lingüístico Sociolinguistics
Conflict
Standardization
Linguistic Nationalism

Resumen

Este texto pretende ser una exploración de la historia reciente de la sociolingüística en Cataluña desde su constitución como grupo en los años 70 y de su impacto glotopolítico hasta las controversias  actuales frente  a la perspectiva independentista.

De tipo claramente nacionalista en sus inicios, fue más que una simple ciencia social: la inspiradora de la reconquista sociolingüística post-franquista a través de sus recomendaciones y de sus acciones que el poder autónomo de Cataluña ha sabido tener en cuenta.

Actualmente parece desgarrarse en lo que se refiere al diagnóstico sociolingüístico y al objetivo glotopolítico entre una opción que permanece firme en cuanto a las bases otriginales:  el catalán es la única lengua nacional de Catalunya y debe tener la por lo tanto exclusividad en una eventual República catalana;  y otra opción que considera que el bilingüismo catalán-castellano tiene toda su razón de ser  en una Cataluña independiente.

https://doi.org/10.17811/arc.70.2.2020.59-81
PDF

Citas

Alén Garabato, C. (2016) « Langues, variétés et politiques linguistiques : nouveaux conflits en contexte di/pluriglossique en Espagne », Hétérogénéité et changement : perspectives sociolinguistiques, Cahiers de linguistique n°2016/4/22, janvier 2017, sous la direction de Marinette Matthey et Agnès Millet p. 79-87

Alén Garabato, C. et Colonna, R. dir. (2016) L'auto-odi: la "haine de soi" en sociolinguistique, Paris, L'Harmattan.

Aracil, Ll. V. (1965) « Conflit linguistique et normalisation linguistique dans l’Europe nouvelle », Nancy et València ; repris et traduit : « Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova », Papers de sociolingüística, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1982.

Aracil, Ll. V. (1982 [1966]) "El bilinguisme com a mite", dans Papers de sociolingüística, Barcelona, Edicions de la Magrana

Aracil, L., V. (1982) Papers de sociolingüística, Barcelona: Edicions de la Magrana.

Badia i Margarit, A.M. (1976) Ciència I pasió dins la linguistic catalane moderna, Barcelona, Universitat de Barcelona (Discurs inaugural des curs académic 1976-77).

Badia i Margarit, A.M. (1977) « Entornde la sociolingüística catalana : precedents, dificultats, contingut, objectius », Treballs de sociolingüística catalana I(1974-1976), Ponèencies al viiiè Congrés Mundial de Sociologia (Toronto), València.

Badia i Margarit, A.M. (1979) « El Grup Català de Sociolingüística i el Seminari Internacional de Sociolingüística de Perpinyà (juliol de 1977), Treballs de sociolingüística catalana, 2, València.

Bernat, J. (2007 La Nació inconsistent, Barcelona, DUX.

Berrio, A. (2008) Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics, Barcelona, Península.

Boix-Fuster, E. (1993) Triar no és trair. Llengua i identitat en el joves de Barcelona, Barcelona, Edicions 62.

Bourdieu, P. (1980) "L'identité et la représentation", Paris, Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 35, p. 63-72.

Bourdieu, P. (1982) Ce que parler veut dire, Paris, Fayard.

Boyer, H. (1986) « Diglossie : un concept à l’épreuve du terrain... », Lengas, 20, p. 21-54.

Boyer, H. (1987) « Sociolinguistique et politique linguistique: l‘exemple catalan », Études de Linguistique Appliquée, 65, p. 69-88.

Boyer, H. (1991) Langues en conflit, Paris, L'Harmattan.

Boyer, H. (1992) "Resistencia i reconquesta sociolingüistiques : aspectes de la normalitzacio del català a la Catalunya autonoma", Treballs de sociolingüistica catalana, 10, València, Eliseu Climent, p. 51-76.

Boyer, H. (2008) Langue et identité. Sur le nationalisme linguistique, Limoges, Lambert Lucas.

Boyer, H. (2012) "Singularité(s) de la sociolinguistique du domaine catalan. Un repérage épistémologique", Histoire Epistémologie Langage 34/II, 2012, p. 29-41.

Boyer, H. (2015) "Langue et nationalisme: les synergies à l'œuvre dans la neutralisation (relative) du conflit diglossique en Catalogne autonome" dans Discours et effets de sens, sous la dir. de C. Pineira-Tresmontant, Arras, Artois Presses Université, 2015, p. 139-156.

Boyer, H. (2019) "Nationalisme linguistique et représentations sociolinguistiques en débat. La sociolinguistique catalane face à la perspective indépendantiste", Cahiers de linguistique n° 45/1, 2019, p. 93-102.

Boyer, H. (2020) "De la "question catalane" à la "crise catalane"", dans Les frontières revisitées, sous la dir. de J-P. Chagnollaud et X. Richet, Paris, L'Harmattan, 2020, p. 117-143.

Boyer, H. et Lagarde, Ch. Dirs. (2002) L'Espagne et ses langues. Un modèle écolinguistique?, Paris, L'Harmattan.

Cabre Castellvi, M.-T. , Anglada Arboix, E. (1984) « Une polémique sur la situation linguistique en Catalogne », Mots n° 8.

Cabre Castellvi, M.-T, Lleal Galieran, C. (1986) "Deux manifestes linguistique en Calalogne", "Nation" et nationalisme en Espagne du franquisme à la démocratie, Paris, INALF, Klincksieck.

Fishman, J. A. (1993) “Tres casos amb (més o menys) èxit: l’hebreu modern, el francès al Québec I el català a Espanya”, Treballs de sociolingüística catalana n° 11, Valencia, Eliseu Climent.

Kremnitz, G. (1981) « Du “bilinguisme” au “conflit linguistique”. Cheminement de termes et de concepts », Langages n° 61.

Leprêtre, M., Bañeres J. (2002) "La sociolinguistique catalane: de la dénomination d'école à l'appellation géographique. Une approche idéelle", Terminogramme n° 103-104, Montréal, Les Publications du Québec, p 105-127.

Mackey, W. F. (1976) Bilinguisme et contact de langues, Paris, Klincksieck.

Moll, A. (1989) "Llengua i nació", El nacionalismo català a la fi del segle XX, II Jornadas, Barcelona,Edicións de la Magrana/ Edicións 62.

Nicolàs i Amorós, M. (2000) "Linguistes, institutions et locuteurs dans le processus de récupération linguistique: le cas de laa langue catalane au XXe siècle", Mémoires de la Société de linguistique de Paris, nouvelle série, Tome VIII, Leuven, Peeters.

Ninyoles, R.-Ll. (1969) Conflicte Lingûístic Valencià, València, Eliseu Climent Editor.

Ninyoles, R.- Ll. (1971) Idioma i prejudici, Valencia, Eliseu Climent.

Ninyoles, R.-Ll. (1976) « Idéologies diglossiques et assimilation », dans Giordan et Ricard (eds), Diglossie et littérature, Bordeaux-Talence, Maison des Sciences de l’Homme.

Pradilla Cardona, M.-A. (2011) "Introducció", Treballs de sociolingüística catalana, 21, Barcelona, Societat Catalana de Sociolingüística, Institut d'Estudis Catalans, p.17-18.

Pradilla Cardona, M.-A. éd. (1999) La llengua catalana al tombant del mil.leni, Barcelona, Editorial Empúries.

Pradilla Cardona, M.-A. (2015) La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Prats, M.(1989) "Nació i llengua: unas fitas i una reflexió", El nacionalismo català al la fi del segle XX, II Jornadas, Barcelona,Edicións de la Magrana/ Edicións 62.

Pujades, P. (1988) La batalla de la llengua. Converses amb Francesc Ferrer i Gironès, Barcelona, Xarxa Cultural.

Querol, E. coord. (2007), Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI, Barcelona, Secretaria de Política Lingüística.

Sendra M., Vila F. X. (2016) “L’estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat”. Els Marges 108, 33-50.

Sintas, S. (2000) De la « langue baléare » à la (micro)nation baléare, thèse, Université Paul-Valéry, Montpellier III.

Torres i Pla, J. (2011) "La demolingüística en els territoris de llengua catalana" Treballs de sociolingüística catalana, 21, Barcelona, Societat Catalana de Sociolingüística, Institut d'Estudis Catalans, p.183-192.

Vallverdú, F. (1980) "Algunes aportacions teóriques dels investigadors catalans a la sociolingüística", Actes del Cinquè Col-loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Andorra, 1-6 d'octubre de 1979, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Vallverdú, F. (2011) "Historia del col-lectiu GCS/ASOLC/SOCS", Treballs de sociolingüística catalana, 21, Barcelona, Societat Catalana de Sociolingüística, Institut d'Estudis Catalans, p.193-204

Voltas E. (1996) La guerra de la llengua, Barcelona, Empúries.

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

Derechos de autor 2021 Archivum