La primera traducción del llatín al asturianu: el Fueru de Lleón / The first Latin translation into Asturian: the Fueru de Lleón (the Code of Law of León)
Lletres Asturianes 122 (marzu 2020)
PDF

Como citar

Álvarez Huerta, O. (2020). La primera traducción del llatín al asturianu: el Fueru de Lleón / The first Latin translation into Asturian: the Fueru de Lleón (the Code of Law of León). Lletres Asturianes, (122), 41–62. https://doi.org/10.17811/llaa.122.2020.41-62

Resume

L’oxetivu principal d’esti trabayu ye analizar tolos aspeutos relativos al procesu de traducción a llingua romance d’un fueru llatinu del que la primer copia caltenida remonta al primer cuartu del sieglu XII y atópase na Catedral d’Uviéu. Del testu romance llegaron a nós tres versiones llixeramente distintes, toes elles del sieglu XIII. La comparanza d’eses tres versiones col testu llatinu dexa concluyir que son resultáu d’un únicu procesu de traducción en que’l traductor caltúvose escrupulosamente fiel al testu orixinal, pero esforzóse tamién n’afaer la sintaxis llatina al romance. Como hai ciertes diferencies ente los tres testos romances foi necesaria la revisión rigurosa de los mesmos, pa pescudar cuál de les versiones ye o representa más fielmente’l testu orixinal. De resultes d’ello concluyóse que nenguna d’elles ye la traducción orixinal, sinón que les tres copies unvien a un orixinal perdíu y propónse tamién que, de les tres versiones romances llegaes hasta nós, la del monesteriu de Benevívere ye la más cercana al que sedría’l testu de la traducción orixinal. El testu de Benevívere déxanos añadir dellos datos de tipu llingüísticu non consideraos en trabayos anteriores que taben basaos nos otros dos manuscritos (el d’El Escorial y el de la Real Academia de la Hestoria). Estos datos, fundamentalmente de tipu léxicu, abonden na caracterización como asturianu de la llingua de la traducción orixinal.

Pallabres claveasturianu, llatín, traducción, documentación medieval, Fueru de Lleón.


The main goal of this paper is to analyse the translation process of a Latin code of law, the so-called Fueru de Lleón, into a Romance language. The first known copy of this code, or ‘fuero’, dates back to the first quarter of the 12th century and can be found in the Cathedral of Uviéu. Three slightly different versions from the 13th century Romance language text have been preserved and their comparison with the Latin source text reveals that they result from the same translation process in which the translator was completely faithful to the Latin text, while at the same time he made efforts to adjust the Latin syntax to the Romance language form. As there are several differences between the three Romance texts, a rigorous revision was necessary to explore which one represented the source Latin text more faithfully. The analysis concluded that none of them was the original target text, and that the three of them point at a lost original text. It is also suggested that, from the three versions preserved to present times, the text from the Monastery of Benevívere is the closest one to the original translation. The Benevívere text introduces new linguistic data which were not considered in previous work and which are based on two other manuscripts (the text from the Monastery of the Escorial and the one from the Royal Academy of History). These data, mainly lexical, reinforce the idea that Asturian was the target language of the original translation.

Key words: Asturian, Latin, translation, medieval documentation, Fueru de Lleón.

https://doi.org/10.17811/llaa.122.2020.41-62
PDF

Referencies bibliográfiques

Alonso Pedraz, M. (1986): Diccionario Medieval Español desde las Glosas Emilianenses y Silenses (s. X) hasta el siglo XV. Salamanca, Universidad Pontificia de Salamanca.

Castillo Lluch, M. (2012): «Las lenguas del Fuero juzgo: avatares históricos e historiográficos de las versiones romances de la Ley visigótica (I)», n’eSpania 13: 1-25.

CORDE: Real Academia Española: Banco de datos Corpus diacrónico del español [en línea]. [http://www.rae.es].

Corominas, J. & J. A. Pascual (1980-1991): Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico. Madrid, Gredos.

Coronas González, S. M. (2018): Fueros locales del Reino de León (910-1230). Antología. Madrid, Agencia Estatal del Boletín Oficial de Estado.

Correas, G. (1906 [1627]): Vocabulario de refranes y frases proverbiales y otras fórmulas comunes de la lengua castellana…. Madrid, Establecimiento Tipográfico de Jaime Ratés.

DALLA: ALLA (2015): Diccionario de l’Academia de la Llingua Asturiana. Uviéu, Academia de la Llingua Asturiana. [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu].

DELLA: García Arias, X. Ll. (2017–): Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana. Uviéu, Universidá d’Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana.

DGLA: García Arias, X. Ll. (2002-2004): Diccionario General de la Lengua Asturiana. Uviéu, Editorial Prensa Asturiana. [https://mas.lne.es/diccionario/].

Díez Canseco, L. (1924): «Sobre los fueros del valle de Fenar, Castrocalbón y Pajares: notas para el estudio del Fuero de León», n’Anuario de Historia del Derecho Español 1: 337-381.

Fernández Conde, F. J. & X. Ll. García Arias (2009): Fueru de Lleón y Conceyu de Coyanza. Edición facsimilar de dos textos del sieglu xiii na nuesa llingua, Uviéu, Academia de la Llingua Asturiana.

Fernández Conde, F. J. & X. Ll. García Arias (2017): «Forum Legionense y Fueru de Lleón», en Lletres Asturianes 117: 207-233.

García Arias, X. Ll. (20032): Gramática histórica de la lengua asturiana. Uviéu, Academia de la Llingua Asturiana.

García-Gallo, A. (1969): «El Fuero de León: su historia, textos y redacciones», n’Anuario de Historia del Derecho Español 39: 5-171.

García de Valdeavellano, L. (1983): El fuero de León. Comentarios. León, S.A. Hullera Vasco-Leonesa.

González González, J. (1944): Alfonso IX, Tomo II: Colección diplomática. Madrid, csic/Instituto Jerónimo Zurita.

Lapesa Melgar, R. (1981): Historia de la lengua española, Madrid, Gredos. [9ª ed.].

Martínez Díez, G. (1992): «La tradición manuscrita del Fuero de León y del Concilio de Coyanza», n’El reino de León en la Alta Edad Media: II. Ordenamiento jurídico del reino. León, Caja España de Inversiones y Archivo Histórico Diocesano: 115-183.

Morala Rodríguez, J. R. (2008): «Leonés y castellano a finales de la Edad Media», en J. Elvira et alii (eds.), Lenguas, reinos y dialectos en la Edad Media ibérica. La construcción de la identidad. Homenaje a Juan Ramón Lodares. Madrid-Frankfurt, Iberoamericana-Vervuert: 129-148.

Morala Rodríguez, J. R. (2018): «La(s) lengua(s) del Fuero de León», en R. López Valladares (ed.), El reino de León hace mil años. El fuero de 1017. León, Instituto de Estudios Leoneses: 160-171.

Muñoz y Romero, T. (1847): Colección de Fueros municipales y Cartas Pueblas de los Reinos de Castilla y León, Corona de Aragón y Navarra. Tomo i. Madrid, Imprenta de D. José María Alonso: 73-88.

Neira Martínez, J. & Mª R. Piñeiro (1989): Diccionario de los bables de Asturias. Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos.

Pérez González, M. (2010): Lexicon Latinitatis Medii Aeui Regni Legionis (s.VIII-1230) Imperfectum, Léxico latinorromance del Reino de León (s.VIII-1230), Corpus Christianorum, Continuatio Mediaeualis, Turnhout, Brepols.

Sánchez Albornoz, C. (1922): «Un texto desconocido del Fuero de León», en Revista de Filología Española 9: 317-323.

Sánchez-Arcilla Bernal, J. (1992): «El derecho especial de los fueros del reino de León (1017-1229)», n’El reino de León en la Alta Edad Media: ii. Ordenamiento jurídico del reino. León, Caja España de Inversiones y Archivo Histórico Diocesano: 184-380.

Tuero Morís, M. & X. Ll. García Arias (1994): Fueru Xulgu. Facsímil del Cod. Hisp. 28 de la Biblioteca Nacional del Estáu de Baviera. 2 vols. Uviéu, Academia de la Llingua Asturiana.

Valdés Gallego, J. A. (1999): El Liber Testamentorum Ovetensis. Estudio filológico y edición. Oviedo, Real Instituto de Estudios Asturianos.