Resume
Nesti artículu analízase la producción lliteraria de les narradores asturianes que participaron en Lliteratura: Revista Lliteraria Asturiana, publicación editada pola Academia de la Llingua Asturiana. L’oxetivu ye, d’una banda, reconocer l’interés de les revistes lliteraries como oxetu d’investigación y, d’otra banda, estudiar d’un mou xeneral l’apaición de les escritores a lo llargo de la trayectoria de la revista Lliteratura. En concreto, el corpus analizáu ta formáu polos cuarenta primeros númberos de Lliteratura (1990–2024), que se tomaron como fonte teniendo en consideración la importancia de la prensa lliteraria na historia de la lliteratura asturiana y, n’especial, la llarga trayectoria d’esta revista. Los resultaos ofrecen datos cuantitativos xenerales sobre Lliteratura, que sienten les bases pa la realización futura de trabayos complementarios, asina como otros datos más específicos sobre l’oxetu d’investigación, que se discuten de manera más amplia en rellación col contestu sociollingüísticu y lliterariu nel que se producen. De resultes del análisis, l’artículu muestra una participación significativa y creciente de les muyeres narradores na revista Lliteratura, pero tamién se confirma qu’entá siguen faltando una mayor visibilización y un estudiu más fonderu de la producción lliteraria d’estes escritores, llamando l’atención sobre la necesidá de siguir insistiendo nesti cambéu.
Referencies bibliográfiques
Academia de la Llingua Asturiana (1990–2024). Lliteratura. Revista Lliteraria Asturiana. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana.
Academia de la Llingua Asturiana (e. f.). Catálogu: revistes. https://alladixital.org/categoria/revistes/
Álvarez-Llano, A. (2002). El Surdimientu. La narrativa. En Ramos-Corrada, M. (Coord.). Historia de la Lliteratura Asturiana, pp. 509–555. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana.
Arnoux, E. N., Becker, L. & Valle, J. del (Eds.) (2021). Reflexiones glotopolíticas desde y hacia América y Europa. Berlín: Peter Lang.
Blanchet, P. (2016). Discriminations: combattre la glottophobie. Paris: Textuel.
Buffery, H. & Lonsdale, L. (2011). Invisible Catalan(e)s: Catalan Women Writers and the Contested Space of Home. En Ros, X. de, & Hazbun, G. (Eds.). A Companion to Spanish Women’s Studies, pp. 287–301. London: Boydell & Brewer.
Busto-Cortina, X. C. (Coord.) (2002). María Josefa Canellada (1913–1995). Uviéu: Gobiernu del Principáu d’Asturies.
BVPH = Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (e.f.a). Revista de Asturias: ilustrada científico-literaria (1878–1883) [base de datos en llinia]. Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte (España). https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=1000069
BVPH = Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (e.f.b). La Ilustración gallega y asturiana: revista decenal ilustrada (1879–1882) [base de datos en llinia]. Madrid: Ministerio de Cultura y Deporte (España). https://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=4368
Canellada, M. J. (1990). Malia, Mariantia y yo. Uviéu: Alvízoras.
Cano-González, A. M. (2006). El proceso de normativización de la lengua asturiana. En Bürki, Y. & Stafani, E. de (Eds.). Trascrivere la lingua. Dalla filologia all’analisi conversazionale, pp. 163–192. Bern: Peter Lang.
DD. AA. (1995). Muyeres que cuenten. Uviéu: Trabe.
Fariña-Busto, M. J. & Suárez-Briones, B. (2000). Presentación. En DD. AA., Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), pp. 155–160. Madrid: Anthropos.
Fernández-González, M. del P. (2003). Narradoras asturianas de la democracia. [Tesis Doctoral, Universidá d’Uviéu]. http://hdl.handle.net/10651/16965
Fernández-González, M. del P. (2004). Diez años de narrativa asturiana (1994–2004). Revista de Filoloxía Asturiana 3–4, pp. 175–193.
Fernández-González, M. del P. (2007). La narrativa n’asturianu escrita por muyeres nos años 90. En Campal-Fernández, X. Ll. (Coord.). La emancipación de la lliteratura asturiana. Crónica y balance de la narrativa contemporánea, pp. 81–92. Uviéu: Go-biernu del Principáu d’Asturies.
Fernández-González, M. del P. (2018). ¿Perspectiva de xéneru?: lliteratura femenina, llectura resistente. Lliteratura: Revista Lliteraria Asturiana 34, pp. 84–90.
Fueyo-Alcedo, V. (2020). Mujeres novelistas en la literatura asturiana. [Trabayu de Fin de Máster, Universidá d’Uviéu]. http://hdl.handle.net/10651/59693.
García, A. (2008). María Teresa González, una muyer que cuenta. En M.ª Teresa González. Obra completa, pp. 221–232. Uviéu: Trabe.
González, M. T. (1994). La casa y otros cuentos. Uviéu: Trabe.
Hernández-Peñaloza, A. A. (2013). Las redes intelectuales como mecanismos que permiten la constitución de la teoría y crítica literaria. Anos 90 20 (37), pp. 93–114.
Iglesias-Cueva, X. R. (2024). 1850–1900: Caltenimientu d’un modelu. N’Iglesias-Cueva, X. R. & Mori de Arriba, M. (Coords.). His-toria de la Lliteratura Asturiana. Tomu I, pp. 301–363. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana.
Lavinio, C. (2017). Narración oral en femenino. En DD. AA. (Coord.). Mujeres de palabra: género y narración oral en voz femenina, pp. 71–92. Madrid: UNED.
López-Fernández, M. (2017). La muyer nos cuentos tradicionales asturianos. Lletres Asturianes 117, pp. 153–166.
Martínez-López, N., Pérez-Escrivá, M. J. & Moragues-Penella, J. (2019). Discriminación de género en la literatura: aproximación histórica. Autoedición.
McNerney, K. & Enríquez de Salamanca, C. (1995). Double Minorities of Spain: A Bio-Bibliographic Guide to Women Writers of the Catalan, Galician, and Basque Countries. United States: Modern Language Association of America.
Menéndez-Menéndez, L. (2017). Averamientu a la lliteratura n’asturianu al traviés de les publicaciones periódiques lliteraries (1975–2015). Lletres Asturianes 117, pp. 167–180.
Mori, M. (2008). L’Asturies de María Teresa González: delles notes sobre’l rodiu socio-históricu de l’autora. En Bolado, X. (Coord.). Por si dixerais el mio nome, n’homenaxe a M.ª Teresa González, pp. 13–32. Uviéu: Conseyería de Cultura del Gobiernu del Prin-cipáu d’Asturies.
Mori, M. (2010). La cama de Vanessa Gutiérrez: la escritura como revelación. Lletres Asturianes 103, pp. 93–98.
Mori, M. (2019). P’anular los adioses, de Lurdes Álvarez: la memoria que trai a la vida. Lliteratura: Revista Lliteraria Asturiana 35, p. 143.
Mori, M. (2022). Abecedariu urxente de la lliteratura asturiana. En Mori, M. Notes de lliteratura asturiana, pp. 249–276. Uviéu: Trabe.
Mori, M. (2024). Muyeres en Conceyu. N’Álvarez, F. (Coord.). Conceyu bable. El frutu y la semiente, pp. 79–95. Uviéu: Gobiernu del Principáu d’Asturies.
Olave-Arias, G., Cisneros-Estupiñán, M. & Barragán-Gómez, R. (2024). La dimensión política del lenguaje: Introducción a la gloto-política. Santander: Universidad Industrial de Santander.
Palau, M. (2014). Dones, històries literàries i cànon. En Malé, J. (Ed.). Dones i literatura. Autores, lectores, personatges, pp. 9–24. Lleida: Pagès editors.
Portal-Hevia, L. (Ed.) (2020). Postrer adiós. Prosa, poesía y teatru. Uviéu: Gobiernu del Principáu d’Asturies.
Prieto, E. (2003). ¿Una voz femenina na lliteratura asturiana actual? En DD. AA. Actes del I Conceyu de Lliteratura Asturiana, pp. 401–404. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana.
Prieto, E. (2005). Trenta años de poesía de muyer n’Asturies: la otra parte de la historia. N’Álvarez-García, L. (Coord.). Poesía en movimientu. 30 años de poesía asturiana, pp. 21–30. Uviéu: Gobiernu del Principáu d’Asturies.
Reimóndez, M. (2010). Por min e polas miñas compañeiras: Visibilidades e invisibilidades das escritoras en Galicia. En Poniatowska, E., Aleixandre, M., Moure, T. y Reimóndez, M. II Encontro Cidade da Coruña: Mulleres na literatura, pp. 9–25. Coruña: Conce-llo da Coruña & Asociación de Escritores en Lingua Galega.
Rodríguez-Álvarez, M. (2025). Conceyu Bable (CB): dalgunes claves de la so nacencia y rápidu espardimientu. Lletres Asturianes 132, pp. 103–126. https://doi.org/10.17811/llaa.132.2025.103–126
Rodríguez-Medina, P. (2005). Revistes y lliteratura n’asturianu. N’Álvarez-García, L. (Coord.). Poesía en movimientu. 30 años de poesía asturiana, pp. 111–124. Uviéu: Gobiernu del Principáu d’Asturies.
Suárez-Coalla, P. (Coord.) (2017). Hestories pa contales (Más nomes de muyer). Uviéu: Trabe.
Valdés-Rodríguez, G. & Villaverde-Amieva, M. J. (Coords.) (2009). Enriqueta González Rubín: el sinciu d’una escritora del XIX. Uviéu: Gobiernu del Principáu d’Asturies.

Esta obra ta baxo una llicencia internacional Creative Commons Reconocencia-NonComercial-EnsinDerivaes 4.0.
Derechos d'autor (c) 2025 Gonzalo Llamedo-Pandiella; Noelia López Rodríguez

